palauverd

Els subsidis de la Política Agrària Comunitària fomenten una agricultura rendista, alienada i altament tecnificada. Els acords liberalitzadors de l’Organització Mundial del Comerç desprotegeixen l’agricultura tradicional i sustentable, enfront l’agronegoci que s’escampa imparable. L’amenaça dels cultius modificats genèticament i les cada cop menys sorprenents crisis alimentàries porten de bòlit els consumidors.  L’agricultura està esdevenint una de les activitat més contaminants (per exemple, purins per cria intensiva de porcs) a la vegada que és una gran demandant d’aigua, en un context de baixa disponibilitat del recurs.  

L’agroecologia sorgeix com a crítica i alternativa a l’agricultura moderna. L’agroecologia s’enfronta a nous reptes, principalment, a la revolució biotecnològica, com una segona onada de la revolució verda, que pretén extingir la fam al món mitjançant una agricultura d’alts rendiments basada en la modificació genètica dels conreus i en la utilització d’alts insums energètics; i en la difusió de polítiques neoliberals que potencien l´hegemonia de les empreses transnacionals. Com a conseqüència, l´agroecologia desenvolupa un grapat de noves propostes: un enfocament holístic, que va més enllà de la finca; articulació de xarxes de col•laboració a tots els nivells; i finalment, fa gal•la d’una sensibilitat que podríem anomenar ecosocial.

Així, podríem dir que l’agroecologia ha desenvolupat tres dimensions:

(a) l’agroecologia constitueix la base científica per una agricultura ecològica

 (b) l’agroecologia esdevé una estratègia de desenvolupament endogen, a fi de dinamitzar les capacitats local per millorar-ne les condicions de vida

 (c) l’agroecologia es torna un moviment, que branda un programa de transformació social, per una distribució més equitativa i sustentable dels serveis i recursos ambientals.

És precisament en el context d’aquesta tercera dimensió (entenem que també engloba les altres dues) que apareix a Catalunya la Xarxa Agroecològica. Un grup heterogeni de persones que, ja sigui a títol personal o en nom d’algun col•lectiu, es reuneix i s’organitza per buscar i potenciar alternatives locals al model agroalimentari modern. Una iniciativa que pretén, alhora, ser un mitjà de denuncia de les agressions que el model global està provocant al medi, a les persones, a les economies locals i a les cultures tradicionals. Des de la Xarxa es treballa per enfortir les economies locals, tot pensant les nostres afectacions en el sistema global. Es considera vital la dignificació del paper de la petita i mitjana pagesia i l’accés a la terra. A fi d aconseguir una pagesia respectuosa amb el medi i les persones, una agricultura diversificada i nombrosa, que no tingui com a principal objectiu l’acumulació de capital i no tracti l’alimentació com una mercaderia més.

La Xarxa aposta per l’enfortiment de les relacions directes entre consumidors i productors, basades en la confiança i l’enteniment mutu. Igualment, la Xarxa remarca la necessitat que pagesos i consumidors cooperin per tal de contrarestar la present dependència, tant dels agricultors com dels consumidors, de transnacionals agroquímiques, biotecnològiques, de les grans distribuïdores d’aliments.

R.Binimeli, F.López, S.Muñiz.

Se han reunido unos cuantos lideres para lamerse las heridas, maquillar el problema y hacerse la foto como grandes magnatarios que son.

Como siempre han pensado en las multinacionales y banqueros, olvidando, como siempre, a sus pueblos o gentes.

Las soluciones no deben ser faciles pero el camino ha de ser otro, como buen ejemplo se pueden considerar las siguientes propuestas inspiradas del manifiesto "Saber vivir" (septiembre-2007 Asamblea general de las Naciones Unidas) de E. Morales:

El sistema capitalista debe ser totalmente reformado. Es un sistema injusto, que provoca injusticia social.

Los paises y las personas deben renunciar a las guerras, ya que en ellas no ganan los pueblos, solo los intereses ocultos y las multinacionales; las personas pierden.

Las relaciones entre naciones, entre pueblos, entre grupos debe ser la complementariedad  

El Agua y la nutrición deben estar garantizados como derechos humanos, el agua es vida

Evitar el derroche de energía. Eficacia energetica. Frenar los agroalimentos que provocan hambre y miseria al reservar tierras para los combustibles y no para las personas. Promover energías limpias.

Respeto a la tierra, desarrollo sostenible. Solidaridad entre las personas, en el presente e intergeneracional y con el medio ambiente.

Los servicios básicos (agua,luz, educación, salud) deben ser considerados derechos humanos básicos.

Consumir lo necesario, priorizar lo que producimos y consumimos localmente. Acabar con el consumismo y el lujo. Sostenibilidad social

Promover la diversidad de culturas y economías. Vivir en comunidad respetando nuestras diferencias. Respeto al otr@.

Y Vivir Bien, no vivir mejor a costa del otro, en armonía, con respeto y responsabilidad con el otr@ y con el medio natural. 

Existeixen governs (se’ls anomena socialistes o comunistes) que nacionalitzen recursos o empreses que proporcionen beneficis i donen feina al seu pais. Altres governs(neoliberals o conservadors) privatitzen tot el que poden, normalment als seus amics o gent propera, i rebutgen tota intervenció de l’Estat. D’aquests últims (neoliberals o conservadors), en aquesta epoca de crisi alguns demanen un parentesis en això que s’anomena lliure mercat i demanen la intervenció de l’Estat o directament nacionalitzen o expropien aquestes entitats que unes persones afins han portat a la ruïna i a les pèrdues.
Uns governs nacionalitzen els beneficis (per exemple Veneçuela) mentre que d’altres socialitzen les pèrdues (per exemple EUA). Els primers obtenen recursos economics per a la gent del seu pais, els segons usen els impostos dels seus ciutadans per pagar les pèrdues d’uns avariciosos.

Amb les noticies de la Diada, els últims anys hi ha una noticia que es repeteix cada any l’11 de setembre, aquesta noticia, amb molts espais als difusors de noticies, també la pública TV3, és el recordatori dels atemptats de l’onze de setembre a New York. No entenc perque es dona una difusió tant important d’aquests actes, és només espectacle televisiu, tenim imatges dels avions i de la "zona zero" ,el més semblant a una pelicula d’acció.

A l’altre cara de la moneda, tenim l’oblit de les nenes i els nens que cada any moren de fam o de malalties curables; només tenim dades fredes, calculs estadistics que pasen inadvertits (cada 5 segons mor un/a menor de 10 anys per fam, 668.000 a l’any ). On són recordats, quin és el medi que investiga que es fa per evitar-ho i que no s’ha fet per evitar-ho, com es pot solucionar; per què hi ha noticies més importants que aquesta, quins interessos prioritzen altres informacions o desinformacions per crear opinió...opinió manipulada. 

Un dia sortirá als informatius unes imatges d’uns nens amb cossos maltractats per la fam i es fará un gran titular de com es de greu la situació a tal lloc i la necessitat de proveir-los de tot, amb imatges també d’un avió carregat de caixes plenes, ja ho hem vist tots plegats, cada any es repeteix, però no va més enllà, no hi ha un acte que  recordi aquest fets,  no es pregunten que, qui, on, com i  sobretot per qué els poders econòmics, polítics,... han oblidat a aquests altres morts i els futurs.    

Una pregunta del present: Per qué puja el preu de l’arròs?

Etiquetas: sostenibilidad, social