Se muestran los artículos pertenecientes al tema energia.
09/09/2008
Centrals nuclears?
Són segures les centrals nuclears?
Ara fa 22 anys que es va produir el desastre nuclear de Chernobil. Els últims informes parlen de més de 60.000 morts i d’uns altres 90.000 de futurs i molts cents de milers amb malalties com el càncer de tiroide, fetge, recte i de malformacions congènites en els nounats. La seva radiació va afectar a 3.900.000 km2 d’Europa i molts productes agrícoles i ramaders d’aquestes zones presenten radiacions molt per sobre de la normalitat.
Aquí es va haver de clausurar la central nuclear de Vandellos I i són freqüents els problemes en la resta de centrals nuclears. Els dos últims han estat molt sonats. A l’estiu de 2005, la central nuclear de Vandellos II, on el Consell de Seguretat Nuclear espanyol va autoritzar la posada en funcionament sabent que la reparació que havien realitzat estava mal feta. Aquest novembre de 2007 no es va informar de la fuga radioactiva de la central d’Ascó i podem continuar així en multitud de casos. A França, dels 58 reactors nuclears en funcionament hi ha problemes reconeguts en 34.
Què fer amb els residus radioactius?
Els efectes dels residus nuclears romanen actius milers d’anys, el plutoni 239 (24.400 anys), el plutoni 240 (6.600 anys). S’imaginen que si ara ja hi ha problemes amb els residus nuclears què passaria si s’augmentés el parc de nuclears?
Es calcula que a Espanya tenim unes 6.000 Tm de residus nuclears que es conserven a les pròpies centrals nuclears al no existir un centre on guardar-los. Per a l’any 2010 s’havia disposat que al nostre país hi hagués un magatzem de residus radioactius, però aquest no es farà en no disposar d’un lloc per fer-ho, ja que ningú no ho vol.
L’any 2010 han de tornar a Espanya els residus radioactius de Vandellos I que van ser desplaçats a França. El cost d’aquests residus és de 57.000 euros diaris. Molts dels defensors de l’energia nuclear intenten minimitzar el problema dels residus, però aquest és un dels grans problemes que la fan inviable a tot el món.
Els efectes dels residus nuclears romanen actius milers d’anys, el plutoni 239 (24.400 anys), el plutoni 240 (6.600 anys). S’imaginen que si ara ja hi ha problemes amb els residus nuclears què passaria si s’augmentés el parc de nuclears?
Es calcula que a Espanya tenim unes 6.000 Tm de residus nuclears que es conserven a les pròpies centrals nuclears al no existir un centre on guardar-los. Per a l’any 2010 s’havia disposat que al nostre país hi hagués un magatzem de residus radioactius, però aquest no es farà en no disposar d’un lloc per fer-ho, ja que ningú no ho vol.
L’any 2010 han de tornar a Espanya els residus radioactius de Vandellos I que van ser desplaçats a França. El cost d’aquests residus és de 57.000 euros diaris. Molts dels defensors de l’energia nuclear intenten minimitzar el problema dels residus, però aquest és un dels grans problemes que la fan inviable a tot el món.
L’energia nuclear ens dóna independència energètica?
La resposta és NO. Un estudi realitzat el 2001, per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica sobre la disponibilitat d’urani, ens diu que els seus recursos coneguts poden no cobrir ja les seves necessitats el 2026, en el cas d’una elevada demanda i el 2035, amb una demanda intermèdia.
Els països productors són iguals o més insegurs que les del petroli o gas, ja que són tots els països inestables com és el cas de Níger o d’altres països africans productors d’urani.
Podem afirmar que l’energia nuclear espanyola depèn totalment de l’exterior, ja que ha d’importar tot l’urani que consumeix, el preu del qual està apujant des de l’any 2004. L’escalada de preus energètics de gas i petroli, també es dóna en l’urani perquè les seves reserves com hem vist són molt limitades.
Si en el subministrament d’urani continuem sent dependents, el mateix podem dir de tota la tecnologia nuclear, que majoritàriament l’hem d’importar dels nord-americans o francesos. Amb aquest panorama es pot dir que l’energia nuclear no ens dóna independència energètica.
La resposta és NO. Un estudi realitzat el 2001, per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica sobre la disponibilitat d’urani, ens diu que els seus recursos coneguts poden no cobrir ja les seves necessitats el 2026, en el cas d’una elevada demanda i el 2035, amb una demanda intermèdia.
Els països productors són iguals o més insegurs que les del petroli o gas, ja que són tots els països inestables com és el cas de Níger o d’altres països africans productors d’urani.
Podem afirmar que l’energia nuclear espanyola depèn totalment de l’exterior, ja que ha d’importar tot l’urani que consumeix, el preu del qual està apujant des de l’any 2004. L’escalada de preus energètics de gas i petroli, també es dóna en l’urani perquè les seves reserves com hem vist són molt limitades.
Si en el subministrament d’urani continuem sent dependents, el mateix podem dir de tota la tecnologia nuclear, que majoritàriament l’hem d’importar dels nord-americans o francesos. Amb aquest panorama es pot dir que l’energia nuclear no ens dóna independència energètica.
És l’energia nuclear una alternativa econòmica viable?
El cost de construcció de les noves centrals nuclears de nova generació són un 50% més cara que les plantes tradicionals i fins un 80% que les de cicle combinat. Aquestes centrals nuclears requereixen una gran inversió inicial de capital, la recuperació de la qual requereix llargs períodes de temps. Una central nuclear de tipus mig ronda els 3.500 milions d’euros i la seva construcció té una durada de dotze anys.
Un altre argument que sempre addueixen és que el Kw/h nuclear és més barat. Seguint les dades aportades per les pròpies empreses elèctriques, es valora el preu del Kw instal·lat en centrals de cicle combinat en 500 euros, les centrals tèrmiques tradicionals en uns 800 euros, les centrals hidroelèctriques els produeixen en uns 2.000 euros, l’energia renovable oscil·la en una forquilla de 1.000/2.000 euros.
El Kw nuclear, segons les dades de les noves centrals nuclears franceses se situa en uns 2.000 euros. La despesa nuclear no és només la de la construcció i funcionament sinó que té unes càrregues financeres posteriors molt importants, com és la gestió de residus, que normalment assumeix l’estat. Seria bo saber quina és la quantitat que l’estat francès dedica a subvencionar l’energia nuclear perquè aquesta sigui competitiva.
L’actual crisi financera no sembla el millor escenari per al renaixement nuclear que requeririen centenars de milers de milions d’euros de noves inversions durant dècades
El cost de construcció de les noves centrals nuclears de nova generació són un 50% més cara que les plantes tradicionals i fins un 80% que les de cicle combinat. Aquestes centrals nuclears requereixen una gran inversió inicial de capital, la recuperació de la qual requereix llargs períodes de temps. Una central nuclear de tipus mig ronda els 3.500 milions d’euros i la seva construcció té una durada de dotze anys.
Un altre argument que sempre addueixen és que el Kw/h nuclear és més barat. Seguint les dades aportades per les pròpies empreses elèctriques, es valora el preu del Kw instal·lat en centrals de cicle combinat en 500 euros, les centrals tèrmiques tradicionals en uns 800 euros, les centrals hidroelèctriques els produeixen en uns 2.000 euros, l’energia renovable oscil·la en una forquilla de 1.000/2.000 euros.
El Kw nuclear, segons les dades de les noves centrals nuclears franceses se situa en uns 2.000 euros. La despesa nuclear no és només la de la construcció i funcionament sinó que té unes càrregues financeres posteriors molt importants, com és la gestió de residus, que normalment assumeix l’estat. Seria bo saber quina és la quantitat que l’estat francès dedica a subvencionar l’energia nuclear perquè aquesta sigui competitiva.
L’actual crisi financera no sembla el millor escenari per al renaixement nuclear que requeririen centenars de milers de milions d’euros de noves inversions durant dècades
05/04/2008
El primer avió propulsat per hidrogen
Per primera vegada un avió propulsat amb una pila de combustible d'hidrogen, transformant directament en electricitat i calor, sense generar diòxid de carboni (CO2), i només aigua. L'hidrogen va moure les turbines d'un avió, un biplaça Dimona. Porta un sistema híbrid compost per una pila de combustible de Membrana d'Intercanvi Protònic i una bateria d'ió liti que subministra energia a un motor elèctric acoblat a una hèlix convencional. L'avió va assolir una altitud de 1.000 metres sobre el nivell del mar, utilitzant una combinació d'energia de la bateria i la potència generada per piles de combustible d'hidrogen. Després d'assolir el nivell de creuer i desconnectar les bateries, l'avió va volar a una velocitat de 100 quilòmetres per hora durant uns 20 minuts amb energia generada només per les piles de combustible.
23/02/2008
BIOCOMBUSTIBLES DE SEGONA GENERACIÓ
Diverses investigacions i projectes tecnològics a tot el món estan treballant en el desenvolupament d'una segona generació de BIOCOMBUSTIBLES que contraresti els inconvenients dels agrocombustibles o "biocombustibles" de primera generació. La diferència fonamental dels nous carburants de segona generació (2 G) és que s'elaboraran a partir de millors processos tecnològics i matèries primeres que no es destinen a l'alimentació i es conreen en terrenys no agrícoles o marginals.
En el cas d'Espanya, es poden destacar algunes iniciatives interessants en l'actualitat. En el cas del bioetanol, una de les dues plantes pilot de producció a partir de lignocelulosa d'Europa (l'altra és a Suècia) es troba a Salamanca, i és propietat de Biocarburantes Castella i Lleó, participada per les empreses Abengoa i Ebre Puleva al 50% respectivament. L'Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT) a Catalunya ha creat l'"IUCT-S50" a partir de la glicerina, un dels principals residus generats per la fabricació del biodièsel. La Generalitat Valenciana, el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), l'empresa Imecal i la planta d'Almussafes de Ford col·laboren en un projecte per produir bioetanol a partir dels residus de la indústria cítrica.
Tot això, representa una millora important, però hem de recordar que continuar apostant per combustibles pel motor de combustió és un error, ja que a la pràctica només un 5% de l'energia continguda en el combustible es transforma en moviment. En canvi, el motor elèctric és molt més eficient i ecològic: Transforma un 70-90% de l'energia elèctrica en treball|feina, no genera contaminació en el seu punt d'ús i l'electricitat pot ser generada al mateix vehicle, com els actuals cotxes híbrids, o a través de la xarxa elèctrica generada per tecnologies renovables.
Tot això, representa una millora important, però hem de recordar que continuar apostant per combustibles pel motor de combustió és un error, ja que a la pràctica només un 5% de l'energia continguda en el combustible es transforma en moviment. En canvi, el motor elèctric és molt més eficient i ecològic: Transforma un 70-90% de l'energia elèctrica en treball|feina, no genera contaminació en el seu punt d'ús i l'electricitat pot ser generada al mateix vehicle, com els actuals cotxes híbrids, o a través de la xarxa elèctrica generada per tecnologies renovables.
08/09/2007
biocombustibles o agrocombustibles?
Els biocombustibles destrueixen ecosistemes, incrementen les desigualtats socials o augmenten els preus dels aliments.
Els biocombustibles, derivats de materials com els cereals o els olis rebutjats, amb prou feines representen avui dia el 0,5% dels combustibles consumits pel transport per carretera. Però aquesta situació pot canviar en breu: Presentats com una alternativa ecològica als combustibles fòssils, la Unió Europea pretén multiplicar per 10 el consum actual de biocarburantes (bioetanol i biodièsel) per a 2010, i per 20 per a 2020. Estats Units, basant-se en el bioetanol a partir del blat de moro, s'ha proposat l'objectiu del 10% per al 2015. Per la seva part, el Brasil assegura autoproveir les seves necessitats de combustible gràcies a ells.
La producció de biocombustibles produeix una emisió de nou vegades més diòxid de carboni (CO2) durant les pròximes tres dècades que els combustibles fòssils.
D'una banda es destrueixen boscos per instal·lar a la seva superfície cultius de biocombustible, causant un impacte ambiental molt greu en forma de pèrdua d'hàbitat, de fauna i flora, desertificació, i desequilibris en el clima.
Alguns experts prefereixen cridar-los "agrocombustibles", una denominació més descriptiva que elimina la seva presumpta etiqueta "bio" o ecològica.
Els cultius energètics o destinats a la producció de biocombustibles, poden posar en perill les provisions d'aigua.
Els biocombustibles contribueixen a perpetuar un model energètic i de transport insostenible, substituint petits percentatges del consum de gasolina i gasoil per etanol i biodièsel, respectivament. Els biocombustibles eren moderadament sostenibles quan estaven fets amb olis vegetals reciclats, o amb matèria primera provinent de camps agrícoles marginals, i per a consum local. En plantejar-se escales de producció gegantines, com en EUA o a l'UE, la demanda d'aquestes matèries primeres afecta a la llei del mercat internacional. La qüestió és qui pot pagar més pel recurs. Els països desenvolupats podem permetre'ns pagar més per biocombustibles i aliments (encara que tampoc a llarg termini), però els països en vies de desenvolupament es poden quedar sense ambdós.
Els biocombustibles, derivats de materials com els cereals o els olis rebutjats, amb prou feines representen avui dia el 0,5% dels combustibles consumits pel transport per carretera. Però aquesta situació pot canviar en breu: Presentats com una alternativa ecològica als combustibles fòssils, la Unió Europea pretén multiplicar per 10 el consum actual de biocarburantes (bioetanol i biodièsel) per a 2010, i per 20 per a 2020. Estats Units, basant-se en el bioetanol a partir del blat de moro, s'ha proposat l'objectiu del 10% per al 2015. Per la seva part, el Brasil assegura autoproveir les seves necessitats de combustible gràcies a ells.
La producció de biocombustibles produeix una emisió de nou vegades més diòxid de carboni (CO2) durant les pròximes tres dècades que els combustibles fòssils.
D'una banda es destrueixen boscos per instal·lar a la seva superfície cultius de biocombustible, causant un impacte ambiental molt greu en forma de pèrdua d'hàbitat, de fauna i flora, desertificació, i desequilibris en el clima.
Alguns experts prefereixen cridar-los "agrocombustibles", una denominació més descriptiva que elimina la seva presumpta etiqueta "bio" o ecològica.
Els cultius energètics o destinats a la producció de biocombustibles, poden posar en perill les provisions d'aigua.
Els biocombustibles contribueixen a perpetuar un model energètic i de transport insostenible, substituint petits percentatges del consum de gasolina i gasoil per etanol i biodièsel, respectivament. Els biocombustibles eren moderadament sostenibles quan estaven fets amb olis vegetals reciclats, o amb matèria primera provinent de camps agrícoles marginals, i per a consum local. En plantejar-se escales de producció gegantines, com en EUA o a l'UE, la demanda d'aquestes matèries primeres afecta a la llei del mercat internacional. La qüestió és qui pot pagar més pel recurs. Els països desenvolupats podem permetre'ns pagar més per biocombustibles i aliments (encara que tampoc a llarg termini), però els països en vies de desenvolupament es poden quedar sense ambdós.
.