Se muestran los artículos pertenecientes a Septiembre de 2008.
09/09/2008
Centrals nuclears?
Són segures les centrals nuclears?
Ara fa 22 anys que es va produir el desastre nuclear de Chernobil. Els últims informes parlen de més de 60.000 morts i d’uns altres 90.000 de futurs i molts cents de milers amb malalties com el càncer de tiroide, fetge, recte i de malformacions congènites en els nounats. La seva radiació va afectar a 3.900.000 km2 d’Europa i molts productes agrícoles i ramaders d’aquestes zones presenten radiacions molt per sobre de la normalitat.
Aquí es va haver de clausurar la central nuclear de Vandellos I i són freqüents els problemes en la resta de centrals nuclears. Els dos últims han estat molt sonats. A l’estiu de 2005, la central nuclear de Vandellos II, on el Consell de Seguretat Nuclear espanyol va autoritzar la posada en funcionament sabent que la reparació que havien realitzat estava mal feta. Aquest novembre de 2007 no es va informar de la fuga radioactiva de la central d’Ascó i podem continuar així en multitud de casos. A França, dels 58 reactors nuclears en funcionament hi ha problemes reconeguts en 34.
Els efectes dels residus nuclears romanen actius milers d’anys, el plutoni 239 (24.400 anys), el plutoni 240 (6.600 anys). S’imaginen que si ara ja hi ha problemes amb els residus nuclears què passaria si s’augmentés el parc de nuclears?
Es calcula que a Espanya tenim unes 6.000 Tm de residus nuclears que es conserven a les pròpies centrals nuclears al no existir un centre on guardar-los. Per a l’any 2010 s’havia disposat que al nostre país hi hagués un magatzem de residus radioactius, però aquest no es farà en no disposar d’un lloc per fer-ho, ja que ningú no ho vol.
L’any 2010 han de tornar a Espanya els residus radioactius de Vandellos I que van ser desplaçats a França. El cost d’aquests residus és de 57.000 euros diaris. Molts dels defensors de l’energia nuclear intenten minimitzar el problema dels residus, però aquest és un dels grans problemes que la fan inviable a tot el món.
La resposta és NO. Un estudi realitzat el 2001, per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica sobre la disponibilitat d’urani, ens diu que els seus recursos coneguts poden no cobrir ja les seves necessitats el 2026, en el cas d’una elevada demanda i el 2035, amb una demanda intermèdia.
Els països productors són iguals o més insegurs que les del petroli o gas, ja que són tots els països inestables com és el cas de Níger o d’altres països africans productors d’urani.
Podem afirmar que l’energia nuclear espanyola depèn totalment de l’exterior, ja que ha d’importar tot l’urani que consumeix, el preu del qual està apujant des de l’any 2004. L’escalada de preus energètics de gas i petroli, també es dóna en l’urani perquè les seves reserves com hem vist són molt limitades.
Si en el subministrament d’urani continuem sent dependents, el mateix podem dir de tota la tecnologia nuclear, que majoritàriament l’hem d’importar dels nord-americans o francesos. Amb aquest panorama es pot dir que l’energia nuclear no ens dóna independència energètica.
El cost de construcció de les noves centrals nuclears de nova generació són un 50% més cara que les plantes tradicionals i fins un 80% que les de cicle combinat. Aquestes centrals nuclears requereixen una gran inversió inicial de capital, la recuperació de la qual requereix llargs períodes de temps. Una central nuclear de tipus mig ronda els 3.500 milions d’euros i la seva construcció té una durada de dotze anys.
Un altre argument que sempre addueixen és que el Kw/h nuclear és més barat. Seguint les dades aportades per les pròpies empreses elèctriques, es valora el preu del Kw instal·lat en centrals de cicle combinat en 500 euros, les centrals tèrmiques tradicionals en uns 800 euros, les centrals hidroelèctriques els produeixen en uns 2.000 euros, l’energia renovable oscil·la en una forquilla de 1.000/2.000 euros.
El Kw nuclear, segons les dades de les noves centrals nuclears franceses se situa en uns 2.000 euros. La despesa nuclear no és només la de la construcció i funcionament sinó que té unes càrregues financeres posteriors molt importants, com és la gestió de residus, que normalment assumeix l’estat. Seria bo saber quina és la quantitat que l’estat francès dedica a subvencionar l’energia nuclear perquè aquesta sigui competitiva.
L’actual crisi financera no sembla el millor escenari per al renaixement nuclear que requeririen centenars de milers de milions d’euros de noves inversions durant dècades
14/09/2008
Altres morts
Amb les noticies de la Diada, els últims anys hi ha una noticia que es repeteix cada any l’11 de setembre, aquesta noticia, amb molts espais als difusors de noticies, també la pública TV3, és el recordatori dels atemptats de l’onze de setembre a New York. No entenc perque es dona una difusió tant important d’aquests actes, és només espectacle televisiu, tenim imatges dels avions i de la "zona zero" ,el més semblant a una pelicula d’acció.
A l’altre cara de la moneda, tenim l’oblit de les nenes i els nens que cada any moren de fam o de malalties curables; només tenim dades fredes, calculs estadistics que pasen inadvertits (cada 5 segons mor un/a menor de 10 anys per fam, 668.000 a l’any ). On són recordats, quin és el medi que investiga que es fa per evitar-ho i que no s’ha fet per evitar-ho, com es pot solucionar; per què hi ha noticies més importants que aquesta, quins interessos prioritzen altres informacions o desinformacions per crear opinió...opinió manipulada.
Un dia sortirá als informatius unes imatges d’uns nens amb cossos maltractats per la fam i es fará un gran titular de com es de greu la situació a tal lloc i la necessitat de proveir-los de tot, amb imatges també d’un avió carregat de caixes plenes, ja ho hem vist tots plegats, cada any es repeteix, però no va més enllà, no hi ha un acte que recordi aquest fets, no es pregunten que, qui, on, com i sobretot per qué els poders econòmics, polítics,... han oblidat a aquests altres morts i els futurs.
Una pregunta del present: Per qué puja el preu de l’arròs?
.