palauverd

Els subsidis de la Política Agrària Comunitària fomenten una agricultura rendista, alienada i altament tecnificada. Els acords liberalitzadors de l’Organització Mundial del Comerç desprotegeixen l’agricultura tradicional i sustentable, enfront l’agronegoci que s’escampa imparable. L’amenaça dels cultius modificats genèticament i les cada cop menys sorprenents crisis alimentàries porten de bòlit els consumidors.  L’agricultura està esdevenint una de les activitat més contaminants (per exemple, purins per cria intensiva de porcs) a la vegada que és una gran demandant d’aigua, en un context de baixa disponibilitat del recurs.  

L’agroecologia sorgeix com a crítica i alternativa a l’agricultura moderna. L’agroecologia s’enfronta a nous reptes, principalment, a la revolució biotecnològica, com una segona onada de la revolució verda, que pretén extingir la fam al món mitjançant una agricultura d’alts rendiments basada en la modificació genètica dels conreus i en la utilització d’alts insums energètics; i en la difusió de polítiques neoliberals que potencien l´hegemonia de les empreses transnacionals. Com a conseqüència, l´agroecologia desenvolupa un grapat de noves propostes: un enfocament holístic, que va més enllà de la finca; articulació de xarxes de col•laboració a tots els nivells; i finalment, fa gal•la d’una sensibilitat que podríem anomenar ecosocial.

Així, podríem dir que l’agroecologia ha desenvolupat tres dimensions:

(a) l’agroecologia constitueix la base científica per una agricultura ecològica

 (b) l’agroecologia esdevé una estratègia de desenvolupament endogen, a fi de dinamitzar les capacitats local per millorar-ne les condicions de vida

 (c) l’agroecologia es torna un moviment, que branda un programa de transformació social, per una distribució més equitativa i sustentable dels serveis i recursos ambientals.

És precisament en el context d’aquesta tercera dimensió (entenem que també engloba les altres dues) que apareix a Catalunya la Xarxa Agroecològica. Un grup heterogeni de persones que, ja sigui a títol personal o en nom d’algun col•lectiu, es reuneix i s’organitza per buscar i potenciar alternatives locals al model agroalimentari modern. Una iniciativa que pretén, alhora, ser un mitjà de denuncia de les agressions que el model global està provocant al medi, a les persones, a les economies locals i a les cultures tradicionals. Des de la Xarxa es treballa per enfortir les economies locals, tot pensant les nostres afectacions en el sistema global. Es considera vital la dignificació del paper de la petita i mitjana pagesia i l’accés a la terra. A fi d aconseguir una pagesia respectuosa amb el medi i les persones, una agricultura diversificada i nombrosa, que no tingui com a principal objectiu l’acumulació de capital i no tracti l’alimentació com una mercaderia més.

La Xarxa aposta per l’enfortiment de les relacions directes entre consumidors i productors, basades en la confiança i l’enteniment mutu. Igualment, la Xarxa remarca la necessitat que pagesos i consumidors cooperin per tal de contrarestar la present dependència, tant dels agricultors com dels consumidors, de transnacionals agroquímiques, biotecnològiques, de les grans distribuïdores d’aliments.

R.Binimeli, F.López, S.Muñiz.