11/12/2008
Exactament quan tancarà l' abocador?
I jo em pregunto, ¿exactament quan tancarà l’abocador, quin dia? ¿El 31 de desembre del 2010 (ei, que no passaria res si es tanqués una mica abans...)? ¿No creieu que ja està molt ple de merda? ¿Algú pot respondre’m?
En tot cas sembla que falten 24 mesos, encara!!! Quina agonia!!
09/12/2008
Agroecologia
Els subsidis de la Política Agrària Comunitària fomenten una agricultura rendista, alienada i altament tecnificada. Els acords liberalitzadors de l’Organització Mundial del Comerç desprotegeixen l’agricultura tradicional i sustentable, enfront l’agronegoci que s’escampa imparable. L’amenaça dels cultius modificats genèticament i les cada cop menys sorprenents crisis alimentàries porten de bòlit els consumidors. L’agricultura està esdevenint una de les activitat més contaminants (per exemple, purins per cria intensiva de porcs) a la vegada que és una gran demandant d’aigua, en un context de baixa disponibilitat del recurs.
L’agroecologia sorgeix com a crítica i alternativa a l’agricultura moderna. L’agroecologia s’enfronta a nous reptes, principalment, a la revolució biotecnològica, com una segona onada de la revolució verda, que pretén extingir la fam al món mitjançant una agricultura d’alts rendiments basada en la modificació genètica dels conreus i en la utilització d’alts insums energètics; i en la difusió de polítiques neoliberals que potencien l´hegemonia de les empreses transnacionals. Com a conseqüència, l´agroecologia desenvolupa un grapat de noves propostes: un enfocament holístic, que va més enllà de la finca; articulació de xarxes de col•laboració a tots els nivells; i finalment, fa gal•la d’una sensibilitat que podríem anomenar ecosocial.
Així, podríem dir que l’agroecologia ha desenvolupat tres dimensions:
(a) l’agroecologia constitueix la base científica per una agricultura ecològica
(b) l’agroecologia esdevé una estratègia de desenvolupament endogen, a fi de dinamitzar les capacitats local per millorar-ne les condicions de vida
(c) l’agroecologia es torna un moviment, que branda un programa de transformació social, per una distribució més equitativa i sustentable dels serveis i recursos ambientals.
És precisament en el context d’aquesta tercera dimensió (entenem que també engloba les altres dues) que apareix a Catalunya la Xarxa Agroecològica. Un grup heterogeni de persones que, ja sigui a títol personal o en nom d’algun col•lectiu, es reuneix i s’organitza per buscar i potenciar alternatives locals al model agroalimentari modern. Una iniciativa que pretén, alhora, ser un mitjà de denuncia de les agressions que el model global està provocant al medi, a les persones, a les economies locals i a les cultures tradicionals. Des de la Xarxa es treballa per enfortir les economies locals, tot pensant les nostres afectacions en el sistema global. Es considera vital la dignificació del paper de la petita i mitjana pagesia i l’accés a la terra. A fi d aconseguir una pagesia respectuosa amb el medi i les persones, una agricultura diversificada i nombrosa, que no tingui com a principal objectiu l’acumulació de capital i no tracti l’alimentació com una mercaderia més.
La Xarxa aposta per l’enfortiment de les relacions directes entre consumidors i productors, basades en la confiança i l’enteniment mutu. Igualment, la Xarxa remarca la necessitat que pagesos i consumidors cooperin per tal de contrarestar la present dependència, tant dels agricultors com dels consumidors, de transnacionals agroquímiques, biotecnològiques, de les grans distribuïdores d’aliments.
R.Binimeli, F.López, S.Muñiz.
07/12/2008
Ampliació del centre escolar Vallmanya
El Departament d’Educació, a través de l’empresa pública GISA, ha adjudicat obres de nous centres educatius i grans ampliacions per valor de 49.609.966 euros. La previsió inclou 17 centres educatius on el Departament actuarà per rehabilitar edificis o ampliar les seves instal·lacions. La major part de les actuacions preveuen convertir centres que ara són d’una línia en centres de dues línies, és a dir, de dues aules per curs. Aquest és el cas del CEIP Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera amb una inversió de 3.842.350,66.
18/11/2008
Medidas anti-crisis
Se han reunido unos cuantos lideres para lamerse las heridas, maquillar el problema y hacerse la foto como grandes magnatarios que son.
Como siempre han pensado en las multinacionales y banqueros, olvidando, como siempre, a sus pueblos o gentes.
Las soluciones no deben ser faciles pero el camino ha de ser otro, como buen ejemplo se pueden considerar las siguientes propuestas inspiradas del manifiesto "Saber vivir" (septiembre-2007 Asamblea general de las Naciones Unidas) de E. Morales:
El sistema capitalista debe ser totalmente reformado. Es un sistema injusto, que provoca injusticia social.
Los paises y las personas deben renunciar a las guerras, ya que en ellas no ganan los pueblos, solo los intereses ocultos y las multinacionales; las personas pierden.
Las relaciones entre naciones, entre pueblos, entre grupos debe ser la complementariedad
El Agua y la nutrición deben estar garantizados como derechos humanos, el agua es vida
Evitar el derroche de energía. Eficacia energetica. Frenar los agroalimentos que provocan hambre y miseria al reservar tierras para los combustibles y no para las personas. Promover energías limpias.
Respeto a la tierra, desarrollo sostenible. Solidaridad entre las personas, en el presente e intergeneracional y con el medio ambiente.
Los servicios básicos (agua,luz, educación, salud) deben ser considerados derechos humanos básicos.
Consumir lo necesario, priorizar lo que producimos y consumimos localmente. Acabar con el consumismo y el lujo. Sostenibilidad social
Promover la diversidad de culturas y economías. Vivir en comunidad respetando nuestras diferencias. Respeto al otr@.
Y Vivir Bien, no vivir mejor a costa del otro, en armonía, con respeto y responsabilidad con el otr@ y con el medio natural.
16/11/2008
bonificacions x residus
L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera ha presentat la proposta d’una bonificació a la taxa d’escombraries per als veïns que portin a la deixalleria municipal aquells residus que precisen de contenidors específics. En aquest sentit, per fer ús d’aquest servei 4 vegades a l’any s’aplicarà una bonificació del 2 per cent, per 5 vegades del 3 per cent, per 6 vegades del 4 per cent i així successivament fins a una bonificació màxima del 10 per cent. L’augment de la taxa d’escombraries per l’any 2009 és del 4% (6 visites a la deixalleria). A Sant Esteve de Palautordera l’augment de la taxa és l’increment de l’ IPC, tot i que ja avisen d’una pujada molt important per la propera vegada per paliar la introducció de la recogida de la brossa orgànica. A Sant Esteve no tenen previst cap bonificació a la taxa d’escombraries.
06/11/2008
Economies
Existeixen governs (se’ls anomena socialistes o comunistes) que nacionalitzen recursos o empreses que proporcionen beneficis i donen feina al seu pais. Altres governs(neoliberals o conservadors) privatitzen tot el que poden, normalment als seus amics o gent propera, i rebutgen tota intervenció de l’Estat. D’aquests últims (neoliberals o conservadors), en aquesta epoca de crisi alguns demanen un parentesis en això que s’anomena lliure mercat i demanen la intervenció de l’Estat o directament nacionalitzen o expropien aquestes entitats que unes persones afins han portat a la ruïna i a les pèrdues.
Uns governs nacionalitzen els beneficis (per exemple Veneçuela) mentre que d’altres socialitzen les pèrdues (per exemple EUA). Els primers obtenen recursos economics per a la gent del seu pais, els segons usen els impostos dels seus ciutadans per pagar les pèrdues d’uns avariciosos.
14/09/2008
Altres morts
Amb les noticies de la Diada, els últims anys hi ha una noticia que es repeteix cada any l’11 de setembre, aquesta noticia, amb molts espais als difusors de noticies, també la pública TV3, és el recordatori dels atemptats de l’onze de setembre a New York. No entenc perque es dona una difusió tant important d’aquests actes, és només espectacle televisiu, tenim imatges dels avions i de la "zona zero" ,el més semblant a una pelicula d’acció.
A l’altre cara de la moneda, tenim l’oblit de les nenes i els nens que cada any moren de fam o de malalties curables; només tenim dades fredes, calculs estadistics que pasen inadvertits (cada 5 segons mor un/a menor de 10 anys per fam, 668.000 a l’any ). On són recordats, quin és el medi que investiga que es fa per evitar-ho i que no s’ha fet per evitar-ho, com es pot solucionar; per què hi ha noticies més importants que aquesta, quins interessos prioritzen altres informacions o desinformacions per crear opinió...opinió manipulada.
Un dia sortirá als informatius unes imatges d’uns nens amb cossos maltractats per la fam i es fará un gran titular de com es de greu la situació a tal lloc i la necessitat de proveir-los de tot, amb imatges també d’un avió carregat de caixes plenes, ja ho hem vist tots plegats, cada any es repeteix, però no va més enllà, no hi ha un acte que recordi aquest fets, no es pregunten que, qui, on, com i sobretot per qué els poders econòmics, polítics,... han oblidat a aquests altres morts i els futurs.
Una pregunta del present: Per qué puja el preu de l’arròs?
09/09/2008
Centrals nuclears?
Són segures les centrals nuclears?
Ara fa 22 anys que es va produir el desastre nuclear de Chernobil. Els últims informes parlen de més de 60.000 morts i d’uns altres 90.000 de futurs i molts cents de milers amb malalties com el càncer de tiroide, fetge, recte i de malformacions congènites en els nounats. La seva radiació va afectar a 3.900.000 km2 d’Europa i molts productes agrícoles i ramaders d’aquestes zones presenten radiacions molt per sobre de la normalitat.
Aquí es va haver de clausurar la central nuclear de Vandellos I i són freqüents els problemes en la resta de centrals nuclears. Els dos últims han estat molt sonats. A l’estiu de 2005, la central nuclear de Vandellos II, on el Consell de Seguretat Nuclear espanyol va autoritzar la posada en funcionament sabent que la reparació que havien realitzat estava mal feta. Aquest novembre de 2007 no es va informar de la fuga radioactiva de la central d’Ascó i podem continuar així en multitud de casos. A França, dels 58 reactors nuclears en funcionament hi ha problemes reconeguts en 34.
Els efectes dels residus nuclears romanen actius milers d’anys, el plutoni 239 (24.400 anys), el plutoni 240 (6.600 anys). S’imaginen que si ara ja hi ha problemes amb els residus nuclears què passaria si s’augmentés el parc de nuclears?
Es calcula que a Espanya tenim unes 6.000 Tm de residus nuclears que es conserven a les pròpies centrals nuclears al no existir un centre on guardar-los. Per a l’any 2010 s’havia disposat que al nostre país hi hagués un magatzem de residus radioactius, però aquest no es farà en no disposar d’un lloc per fer-ho, ja que ningú no ho vol.
L’any 2010 han de tornar a Espanya els residus radioactius de Vandellos I que van ser desplaçats a França. El cost d’aquests residus és de 57.000 euros diaris. Molts dels defensors de l’energia nuclear intenten minimitzar el problema dels residus, però aquest és un dels grans problemes que la fan inviable a tot el món.
La resposta és NO. Un estudi realitzat el 2001, per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica sobre la disponibilitat d’urani, ens diu que els seus recursos coneguts poden no cobrir ja les seves necessitats el 2026, en el cas d’una elevada demanda i el 2035, amb una demanda intermèdia.
Els països productors són iguals o més insegurs que les del petroli o gas, ja que són tots els països inestables com és el cas de Níger o d’altres països africans productors d’urani.
Podem afirmar que l’energia nuclear espanyola depèn totalment de l’exterior, ja que ha d’importar tot l’urani que consumeix, el preu del qual està apujant des de l’any 2004. L’escalada de preus energètics de gas i petroli, també es dóna en l’urani perquè les seves reserves com hem vist són molt limitades.
Si en el subministrament d’urani continuem sent dependents, el mateix podem dir de tota la tecnologia nuclear, que majoritàriament l’hem d’importar dels nord-americans o francesos. Amb aquest panorama es pot dir que l’energia nuclear no ens dóna independència energètica.
El cost de construcció de les noves centrals nuclears de nova generació són un 50% més cara que les plantes tradicionals i fins un 80% que les de cicle combinat. Aquestes centrals nuclears requereixen una gran inversió inicial de capital, la recuperació de la qual requereix llargs períodes de temps. Una central nuclear de tipus mig ronda els 3.500 milions d’euros i la seva construcció té una durada de dotze anys.
Un altre argument que sempre addueixen és que el Kw/h nuclear és més barat. Seguint les dades aportades per les pròpies empreses elèctriques, es valora el preu del Kw instal·lat en centrals de cicle combinat en 500 euros, les centrals tèrmiques tradicionals en uns 800 euros, les centrals hidroelèctriques els produeixen en uns 2.000 euros, l’energia renovable oscil·la en una forquilla de 1.000/2.000 euros.
El Kw nuclear, segons les dades de les noves centrals nuclears franceses se situa en uns 2.000 euros. La despesa nuclear no és només la de la construcció i funcionament sinó que té unes càrregues financeres posteriors molt importants, com és la gestió de residus, que normalment assumeix l’estat. Seria bo saber quina és la quantitat que l’estat francès dedica a subvencionar l’energia nuclear perquè aquesta sigui competitiva.
L’actual crisi financera no sembla el millor escenari per al renaixement nuclear que requeririen centenars de milers de milions d’euros de noves inversions durant dècades
06/06/2008
SENYORS, NOSALTRES MARXEM!!
Senyores i senyors, nosaltres marxem! Falten 30 mesos pel tancament del abocador, i ens sembla tant excesiu que hem decidit marxar. Des de la carretera que surt del poble ja treu el cap la nova muntanya de merda que esta tapant part del forat, i ja es veu a venir que que tenim muntanya de merda per dies. És excesiu. No te nom. I com que no podem més doncs marxem.
Ja no sentirem més aquesta insuportable olor a deixalles últimament quasi constant, i potser deixarem de tenir carraspera i mucositat al coll i ja no em fará vergonya i rabia, alhora, el fet veure l’abocador, doncs ja no respirarem ni el veurem.
Hi havia matins que em despertava pensant que no era cert, que no ni habia cap d’abocador al poble, però no. Un cop obres la finestra ràpid olores no el montseny sino la farum del abocador.
Bé, m’agradaria acabar dient que hem estat bé a Palau, i en part és cert, doncs hi ha gent que val molt la pena de conèixer. Hi és cert que un cop passat Sant Esteve la cosa millora notablemet.
És llàstima s’hagi permès això. Adéu i salut per tots!!
08/04/2008
Cansat de veure camions cap a l'abocador!
Estic tant cansat de veure camions que van cap a l'abocador que he decidit anar a la feina en tren. Així veig menys camions. Però tot hi així, des del poble i fins a la nostra cutre estació de tren, en veig sempre sempre una pila amb els maleïts colors de blau, blanc i verd i d'altres que també van carregats de merda fins a dalt. I és que cada cop que els veig no puc deixar de pensar en el que ens estan fent amb aquest maleït abocador de merda. Maleït abocador de merda!
.